Brigades Roges (basat en la pel·lícula Buenos días, noche)

L’origen de les Brigades Roges prové de la dissolució de Sinistra Proletària (col·lectiu públic de discussió i debat creat el 1969). Aquesta organització estava en crisi a causa de contradiccions i divergències cada cop majors dins del grup. A més, l’enfrentament social d’aleshores feia impossible seguir amb els mètodes de sempre, així que, Renato Curcio, la seva dona Margherita i altres companys, van decidir modificar la forma de lluita i inventar-ne una de nova, per tal de fer més eficaços i creïbles els seus discursos polítics.

Així va néixer la Brigada Roja el 1970 (més tard les Brigades Roges), i la seva primera acció va ser cremar el cotxe del vigilant de la fàbrica Pirelli. Van fer un comunicat reivindicant aquest atemptat i el van distribuir per la fàbrica, on es va començar a parlar molts d’ells. Van seguir realitzant accions semblants i, al cap d’un any, es van veure obligats a passar a la clandestinitat.

Buenos días, noche se centra sobretot en el segrest d’Aldo Moro, el 1986, que potser va ser el fet que va marcar “el principi del final” de les Brigades Roges.

L’objectiu d’aquesta acció no era matar al president de la Democràcia Cristiana, sinó fer propaganda de l’organització i aconseguir que deixessin en llibertat els presos polítics de les BR. Però, probablement, aquest segrest estava per sobre les capacitats polítiques i estratègiques dels dirigents d’aquell moment i, com es pot veure a la pel·lícula, només es va obtenir un resultat destructiu.

Els polítics no van obrir cap negociació i simplement es van limitar a demanar l’alliberament d’Aldo sense oferir res a canvi (al film es veu el discurs del Papa en el que sol·licita la llibertat de Moro “sense condicions”). Les Brigades Roges, o això se suposa, finalment van matar el president de la DM.
La pel·lícula acaba amb l’empresonament dels brigadistes que van dur a terme aquesta acció. 

Això, juntament amb d’altres problemes, va provocar que les relacions amb altres formacions fossin més tenses i conflictives i que hi haguessin masses rivalitats i divergències.

Així doncs, els presos de les Bigades Roges van proposar de fer un ampli debat per tal d’aconseguir un efectiu posicionament polític unitari. Després de mesos de discussions, tensions, elaboracions, correccions… des de la presó es van escriure 20 tesis de més de 100 pàgines i es van fer arribar als companys de l’exterior; però aquests es van limitar a negar que existís cap error en l’estratègia que utilitzaven. Això demostra que el problema principal era la debilitat intelectual i política de la direcció de les BR.

Van començar a haver-hi dissidents que abandonaven les Brigadas Roges i, alhora, gent d’organitzacions més petites que s’hi adheria a causa de la repressió policial que havia provocat la mort de Moro; de manera que les BR es van anar omplint de desconeguts amb poca maduresa política.

Als 80, la Walter Asia (columna històrica de les Brigades Roges), va criticar la política de la direcció, ja que considerava que aquesta oblidava les lluites obreres, tot i haver sorgit d’aquestes. Finalment, es va fer una escissió que en va provocar d’altres.

Les Brigades Roges van quedar fraccionades en tres grups: el Partit de la Guerrilla, Walter Asia i els que defensaven l’ejecutiva de Moretti.

La gota que va fer vessar el vas va ser quan, el Partit de la Guerrilla, va atracar un banc i va matar un guàrdia jurat només per a deixar un comunicat que llançava sospites contra la companya Natalia Ligas, a la que titllaven d’infiltrada. Els presos de les Brigades Roges (o el que quedava d’elles), van considerar inacceptable aquesta acció, així que van deixar clar el seu punt de vista sobre la proposta de dissolució definitiva de les BR. Tot i així, els tres grups que quedaven no van voler escoltar i van seguir actuant pel seu compte.