El vent
que agita l'ordi
Introducció
Analitzar el conflicte
existent
entre la nació irlandesa i el Regne Unit resulta
increïblement
complex. Són molts els factors que hi intervenen i fan
d’
aquest conflicte (encara avui dia obert), sense dubte, un dels
més
complexos i apassionants d’ arreu del món. Per
tant,
seria pretensiós intentar resumir aquest conflicte sense
caure
en generalitzacions i simplicitats històriques. No obstant
això, intentarem explicar alguns dels aspectes importants
per
entendre el que apareix a la pel·lícula El vent
que
agita l’ ordi.
Origen
del conflicte
Per començar, cal
dir que
la pel·lícula es situa a cavall de la primera i
la
segona dècada del segle XX, i que ens mostra la lluita
desenvolupada a tota la illa irlandesa (actualment, el conflicte es
troba principalment latent a la zona nord de la illa).
Irlanda
va ser ocupada pels anglesos ja el 1169 quan una expedició
de
normands provinents d’ Anglaterra arribà prop de
Waterfort i, ràpidament, ocuparen la illa.
Ja des
d’
un inici, les relacions entre el poble irlandès (ja que a
Irlanda no existia una monarquia amb poder efectiu) i la monarquia
anglesa ocupant, foren tenses. S’ accentuà quan
Enric
VIII, amb la instauració de la religió
protestant,
prohibí als irlandesos apel·lar al Papa de Roma.
Aquests es negaren en la seva majoria a canviar de religió i
continuaren sent catòlics. Així doncs,
també la
confessió religiosa es convertí en motiu de
discòrdia,
i es polititzà ràpidament com a eina de
cohesió
comunitària; és a dir, el catolicisme es va
convertir
en element d’ identificació irlandesa, mentre que
els
pro-anglesos es convertiren al protestantisme. La divisió
social que el culte religiós va comportar es va accentuar
posteriorment amb la política anglesa d’ enviar
colons
(la gran majoria protestants) al nord de la illa per establir
colònies per a culturitzar les comunitats irlandeses.
Amb
tot això, les relacions van continuar sent tenses, i les
revoltes força freqüents. A més, el
1800, la
corona britànica firmà amb els representants del
parlament irlandès (burgesos i terratinents hereditaris)
l’
Acta d’ Unió amb la qual Irlanda passava a formar
part
de l’ Imperi Britànic. Evidentment, l’
acta anà
acompanyada de terres i més títols nobiliaris per
als
signants, i d’ indignació i decepció
per a les
classes populars irlandeses, fet que mostrà la
desconnexió
total entre les aspiracions de sobirania del poble i les de riquesa
de la classe política.
Així
doncs, l’
Acta d’ Unió, lluny d’ apaivagar les
tensions a
Irlanda, les van accentuar, i van mostrar com la
qüestió
nacional no podia anar destriada de la qüestió
econòmica
i social. La lluita adoptà noves formes, i van
aparèixer
postures polítiques cada cop més rupturistes.
És
el moment en que apareix el republicanisme (que es
diferència
de la tradicional aspiració monàrquica de la
classe
política irlandesa), el socialisme s’ implanta amb
força
als camps i a les fàbriques irlandeses, i apareixen les
primeres formes de defensa armada (l’ Exèrcit de
Ciutadans Irlandesos de James Connolly o els Voluntaris d’
Irlanda, per exemple).
La
confrontació ja és un
fet; el resultat d’ un procés de
transformació de
la tradicional resistència passiva que durant segles els i
les
irlandeses havien dut a terme a una nova forma de
resistència
activa que tindrà la seva erupció final a partir
del 24
d’ abril de 1916.
L’
Alçament de Pasqua
No es pot parlar del
desenvolupament de la lluita armada a Irlanda sense parlar d’
un dels capítols fonamentals de la lluita entre l’
Imperi Britànic i Irlanda, l’ Alçament
de Pasqua.
La
Primera Guerra Mundial va esclatar en un context complicat
per a l’ Imperi Britànic pel que fa a Irlanda. Les
organitzacions rupturistes estaven creixent a tota la illa irlandesa
(principalment al sud), i ja existien faccions armades consolidades
que aspiraven a realitzar un alçament. Així
doncs, la
participació de l’ Imperi Britànic a la
Gran
Guerra va ser llegit pels irlandesos com una oportunitat d’
or.
A finals d’ estiu del 1914, la Germandat Republicana
Irlandesa
(organització que tenia els Voluntaris d’ Irlanda
com a
braç armat) es reuneix per començar a planificar
un
alçament aprofitant la Gran Guerra i el desgast militar que
suposava per als britànics. Aquests, pacten amb l’
Exèrcit Ciutadà Irlandès de Connolly,
i el 24 d’
abril de 1916, prenen posicions a Dublín. L’ atac
de l’
exèrcit britànic no es fa esperar, i
després d’
una setmana de combats, els revoltats es rendeixen.
Molts
dels seus organitzadors, Padraig Pearse, Tom Clarke, James Connolly
(aquest greument ferit durant els combats) i tretze més
foren
executats. No obstant això, i malgrat el poc suport popular
a
l’ alçament que costà la vida de
nombrosos
civils, els supervivents emprenen de nou la lluita política.
L’ IRA i
el tractat anglo-irlandès
D’
entre aquests supervivents, un jove capità adquireix un
paper
protagonista en la reorganització. Es tracta de Michael
Collins, que acabarà presidint l’ Estat Lliure
d’
Irlanda el 1922. En aquesta nova fase de reorganització, les
institucions polítiques són transformades. Els
representants irlandesos rebutgen ocupar els seus llocs a la Cambra
dels Comuns Britànics, i es crea un parlament extraoficial a
Irlanda; el Dáil Éireann. Mentrestant, en la
política
extra-parlamentària, es passa definitivament de la
agitació
a la lluita armada (no insurreccional), i es crea l’ IRA
(Irish
Republican Army) que adquireix una vital importància i
implantació tant en zones urbanes, com sobretot, en zones
rurals. Després d’ anys de lluita militar,
atemptats,
represàlies britàniques etc., s’ arriba
a un dels
períodes clau en tot el procés
històric del
conflicte; el Tractat anglo-irlandès. Michael Collins fou
enviat a negociar amb els representants de l’ Imperi
Britànic,
malgrat els seus recels a fer-ho. El resultat fou un tractat que
reconeixia l’ existència de l’ Estat
Lliure d’
Irlanda, però que no la reconeixia com a
república, i
obligava als seus representants a jurar fidelitat a la corona
britànica. A més, i no gens menys important,
dividia la
illa en dues parts (l’ estat irlandès i la zona
d’
Irlanda del Nord, sota administració britànica).
El
tractat causà una gran divisió social entre
partidaris
i detractors que desembocà en la guerra Civil Irlandesa, com
bé es mostra en la pel·lícula.
|
